Junts fem camí d'escola

Vivències de mestres, famílies, alumnes i voluntaris de l’escola El Calderí.

Aquest article pretén mostrar les vivències de mestres, famílies, alumnes i voluntaris que dia a dia tirem endavant el projecte de la nostra Escola.

L’escola El Calderí s’emmarca dins el projecte de Comunitat d’Aprenentatge. És una escola oberta a la participació de les famílies. Per això creiem que:

  • Una bona relació entre família i escola és del tot imprescindible per garantir un procés educatiu coherent i eficaç.
  • La comunicació entre famílies i mestres ha de ser fluïda i continuada, més enllà dels aspectes formals i dels mínims establerts.
  • Els mestres podem aprendre tant de les famílies així com també aquestes poden aprendre dels mestres.
  • L’escola ha d’oferir a les famílies la possibilitat d’intervenir en la vida escolar.

Volem compartir amb vosaltres, lectors, el que suposa per a un mestre/a treballar a la nostra escola.

El que valorem més és que els nens i nenes veuen que mestres i famílies anem a l’hora. Els pares i mares poden veure el que fem a l’aula, veuen tota la complexitat que hi ha al grup i veuen com ho gestionem i què fem.

La proximitat que tenim amb les famílies, per exemple, el contacte diari a les entrades i sortides, fa que la nostra feina sigui més fàcil, fa que hi hagi més vincles i fluïdesa en la relació i facilita el traspàs d’informació de l’alumnat.

Quan hem de donar una informació rellevant a les famílies sobre els seus fills, ens sentim amb més confiança per fer-ho.

No obstant, és evident que hem de tenir molt clar el paper que li correspon a cadascú. Els mestres gestionem l’aula, decidim curricularment el que toca treballar i marquem les directrius que les famílies han de seguir quan vénen a col·laborar amb nosaltres. Malgrat algunes dificultats que a vegades tenim, és una experiència que ens enriqueix com a mestres”.

Montserrat Dantí, MªLuz Escútia, Montse Giralt i Maribel Garcia, mestres d’Educació Infantil i Primària de l’Escola.

M'agrada que les famílies vinguin a veure la sessió d’Educació Física al pavelló del barri. No em sento jutjada i no em fan gens de nosa, sinó al contrari. El fet que vinguin permet que vegin la realitat dels alumnes.

Sònia Lozano, mestra d’Educació Física de l’Escola.

La veu de les famílies aporta una altra dimensió a la participació. Aquesta és la seva vivència i el seu testimoni.

Un dia ens van dir que a l’escola El Calderí els pares hi posen massa el nas. Massa? Que s’hi pot posar només un tros de nas? El nas? Només el nas? A l’Escola i dins l’aula tenim la sort de poder-hi posar les nostres mans per col·laborar en l’educació dels nostres fills i filles. El nostre cap per aportar propostes i noves idees en les comissions de treball. Els nostres peus per acompanyar-los en les sortides i el nostre cor per ajudar a crear plegats un entorn més humà. Ah! I no només els pares! L’escola és una Comunitat d’Aprenentatge i per això està oberta a tothom qui vulgui sumar-s’hi: avis, tiets, veïns, entitats del poble... Alguns en diuen ficar el nas; nosaltres en diem participar activament.

Família Poch Pineda.

Després de l’horari escolar ens va molt bé el fet de poder-nos quedar al pati. D’aquesta manera et relaciones amb altres famílies i els nens i les nenes s’ho passen bé jugant amb els seus amics.

Anna Arjona, mare de l’escola.

El que valoro molt de l’Escola és l’oportunitat que ens donen els pares per poder interactuar en moltes activitats dels nostres fills. Ja sigui a la classe, a les excursions, a les festes... La seguretat que dóna als nostres fills el fet de poder compartir l’Escola amb els seus pares és molt important.

Meritxell Zanuy, mare de l’escola.

Penso que aquest és un model educatiu, sociable i integrador.

Josep Margenat, pare de l’escola.

Fa 6 anys, quan encara duia la meva filla gran a l’escola bressol, una mare em va explicar a trets generals en què consistia una Comunitat d’Aprenentatge. Ara fa 6 anys, que en formo part d’una.

Des del meu humil punt de vista, duc a les meves dues filles a una escola transparent, oberta, propera e innovadora, en una societat que cada cop demana més i de més qualitat; on el més important és l’ensenyament i l’educació, sí, però no a qualsevol preu, d’una manera natural, sense classismes, on tothom és igual i tothom és diferent.

L’existència de les “tertúlies setmanals”, on pares, mares, mestres… es reuneixen davant d’una tassa de cafè i poden expressar les seves inquietuds, els seus dubtes, les seves petites però importants aportacions, fan que el vincle familia-escola cada cop sigui més estret.

Com a mare, per a mi és molt important conèixer qui són i com són les persones que conviuen i formen part del dia a dia de les meves filles. Això només s’aconsegueix en una escola com aquesta on cada proposta és una manera de comunicar-nos, i de coneix-se’ns.

Dos cops l’any aproximadament, El Calderí convoca a tothom qui forma part de la nostra comunitat (pares, mares, mestres, directius …) a el que nosaltres anomenem PLENARI. L’objectiu d’aquesta trobada no és un altre que comunicar i fer una valoració de tots els esdeveniments que han passat durant el curs o els que encara queden per passar, exposar quina és la situació de l’escola en aquell moment en tots els àmbits, i explicar d’una manera senzilla i clara quines són les propostes i les actuacions de les diferents comissions que constitueixen la nostra comunitat.

M’encanta saber com he pogut comprovar al llarg d’aquests anys, que s’escolta a tothom i que cada punt de vista és important i se l’ha de tenir en compte.

Evidentment que com en totes les coses hi ha la seva part negativa, demanem transparència, i la tenim, tant per les coses bones com per les que no ho són tant.

Però… qui vol viure en la ignorància?

Cristina Tramullas, mare de l’escola.

Ara fa tres anys un pare i una mare de tres fills, mestres d’ofici, vam interessar-nos pels  projectes educatius de les diferents escoles de la rodalia. Vam decidir  portar els nostres tres fills a l’Escola El Calderí de  Caldes, doncs és un centre que funciona com a Comunitat d’Aprenentatge i donada la nostra doble condició de familiars i mestres, coneixedors d’aquest tipus de centres vam pensar que podríem fer una molt bona aportació a l’Escola, doncs sempre hem entès que la participació i implicació de les famílies és bàsica per la bona qualitat de l’educació. El fet de poder participar a les comissions mixtes, on es decideixen temes que afecten a l’educació dels nostres fills, col·laborar en els grups interactius on adults i alumnes interactuen per assolir objectius, participar en activitats festives i altres projectes fa que s’estableixi un clima de confiança, col·laboració de bones praxis i un positiu sentiment de pertinença a la comunitat, que reforça que els nostres fills adquireixin un educació integral, acadèmica i emocional.

Família de  Blas Pastor.

Poder fer les extraescolars al mateix centre és molt important per als nostres fills, per temps i per comoditat.

Silvia Ibañez, mare de l’escola.

Una de les coses que ens agrada a casa de l’escola El Calderí com a Comunitat d’Aprenentatge és que nosaltres podem involucrar-nos en l’educació dels nostres fills i filles. A part de delegar la responsabilitat als mestres en la part acadèmica, nosaltres tenim dret i vot per decidir altres coses.

Una de les coses que més valoro de El Calderí és l’ambient de familiaritat que es crea, dins i fora de l’Escola. El fet que hi hagi tanta participació de les famílies a les comissions: la de Festes, la de Comunitat, la d’Escola Verda, la de Biblioteca... és fantàstic! A totes elles es crea una harmonia i entre tots ens coneixem i compartim les aficions i allò que ens agrada per a l’Escola i per als nostres fills i filles. Tothom pot aportar allò que sap, tinguin una professió o en tinguin una altra; i és molt enriquidor per a tots els nens i les nenes. A l’activitat de Grups Interactius, que es fa de P3 a sisè d’Educació Primària, on els pares participem a les aules, podem posar el nostre granet de sorra per ajudar des d’un altre punt de vista. Esperem que, properament, això també sigui possible per a l’ESO i el Batxillerat”.

Jaume Roure, pare de l’escola.

Ara són els alumnes els qui opinen. Aquest és el seu testimoni.

Som els alumnes de sisè de l’escola El Calderí i us volem explicar com col·laboren els pares i mares a la nostra escola, i com ens ho passem de bé amb ells, nosaltres.

A l’Escola, els pares i mares ens poden acompanyar a la classe d’Educació Física, a excursions i activitats d’aula, poden participar de l’esmorzar de fruita dels divendres i venir a fer la sessió de grups interactius.

Els grups interactius són una dinàmica d’aula que permet que els nostres pares i mares participin i col·laborin amb nosaltres. Cada setmana fem una sessió de català, castellà o matemàtiques amb els nostres familiars.

Per fer-ho, la classe s’organitza en tres o quatre grups d’alumnes i cada un d’ells fa una activitat diferent. Aquestes activitats les duem a terme amb l’ajuda dels pares o mares. La nostra mestra és la que prepara totes les activitats i explica als pares què han de fer.

Aquesta activitat ens agrada molt perquè ens ho passem bé mentre aprenem o repassem coses que ja ens han ensenyat abans. La sessió ens agrada perquè podem treballar en grups petits i podem aprendre’n més. Ens sentim feliços de veure que els pares vénen a l’escola a ajudar. Estem contents de fer activitats amb ells i veure que també ensenyen als nostres companys i companyes.

No tots els pares poden venir a fer la sessió de grups interactius però no passa res, només en necessitem tres o quatre per setmana. Els pares que vénen també poden ser d’altres classes.

Estem molt contents i agraïts a tots els qui han col·laborat ja amb nosaltres. Ens agradaria que us animéssiu a venir perquè tothom hi és convidat, familiars i voluntaris del poble.

Alumnes de sisè de Primària.

La participació del voluntariat també és important en el projecte d’escola. Aquesta és una de les seves reflexions:

Sóc la Cristina i des que ho recordo sempre he volgut treballar amb els nens i nenes més petits. És per això que en acabar els meus estudis de Tècnic en Educació Infantil i realitzar les pràctiques en una escola bressol em quedava pendent una assignatura, la de P3. I per això, i amb la situació econòmica que estem patint, vaig decidir fer-me voluntària a la bossa de voluntariat de l’Ajuntament de Caldes .

Dóno les gràcies a l’escola El Calderí perquè he pogut dur a terme una part del meu somni. Encara que sigui sense ànim de lucre, poso tota la meva energia i les mateixes ganes, com si fos una feina com una altra, amb una diferència: em sento una mica mestra i penso que les persones de l’Escola m’han deixat iniciar-me en un camí ple d’incerteses, on cal avançar sense por, però també amb molta il·lusió per compartir les petites cadires, els murals, els treballs, els somriures, els plors, les alegries, els dubtes i les curiositats dels infants.

Sigui l’escola que sigui, tot és començar i estic contenta d’aquesta oportunitat de compartir aquesta aventura com a voluntària. Em fixo en les persones amb qui treballo dia rere dia i de qui estic aprenem com compartir, ajudar, respectar, confiar... Em van rebre com una més i jo em sento com una més, sobretot em sorprenc dels més petits, que cada dia m’ensenyen molt i més, i ells se senten molt segurs entre tots nosaltres.

D’aquesta manera volia expressar-vos com col·laboro de forma gratuïta, però vivint una experiència molt enriquidora.

Gràcies a la directora i a totes les mestres, especialment a la Mònica, la mestra de P3, que m’ensenya i em guia cada dia. També el meu agraïment als nens i a les nenes de P3 i als seus familiars per deixar-me compartir aquesta experiència.

Cristina De la Fuente, voluntària a P3.

Esteu tots convidats a venir a col·laborar amb nosaltres i a coneix-se’ns personalment.

Comunitat d’Aprenentatge Escola El Calderí . Octubre de 2013